Dimecres, 22 De Febrer De 2017
Carrer Domènec Cardenal, 48 Bellvís, Bellvís - 25142 Telèfon: telf 973 565000 Fax: fax 973 565668
ajuntament@bellvis.cat

Història

1 · 2 ...   »

Trets històrics

Foto

El municipi de Bellvís pertany a la comarca del Pla dUrgell, tot i que fins lany 1988 pertanyé a la comarca de la Noguera. Amb la creació de la nova comarca, Bellvís va passar, juntament amb disset pobles més, a formar part de la comarca que agrupa els pobles més plans de la província de Lleida. El topònim Bellvís prové del llatí "bellu visu", que significa bella vista. Aquest nom podria haver estat donat per alguns dels conqueridors catalans, francesos o refugiats hispànics a la Gàlia, quan reconqueriren aquestes terres envaïdes pels àrabs des de l'any 711. El primer document escrit on apareix el poble de Bellvís amb aquest nom, és el "Termini antiquiti cibitas ilerda" que descriu els termes antics de la ciutat de Lleida, pels voltants del 1170. De les troballes arqueològiques fetes a diferents punts del terme es dedueix que el poble fou molt antic, de gran riquesa econòmica i cristià d'abans del segle VIII. Però juntament amb Bellvís no podem oblidar els Arcs, el nucli agregat a Bellvís, situat a 2 Km. de la vila i que comparteix amb ell Ajuntament, jutjat i registre civil.Sembla que l'origen del lloc fou una vila romana i posteriorment, als anys de la conquesta, una almunia serraïna. Al lloc hi havia una torre anomenada Albaxig i també dels Arcs. El seu terme pertanyia a la senyoria de Bellvís i després, (1344) al capítol de Lleida. L'església parroquial de Sant Antoni Abat ja al segle XII, era filial de l'església major de Balaguer. Els Arcs, fou municipi fins a mitjans segle XIX. Bellvís va ser testimoni i va patir molts saquejos durant la Guerra del Segadors i la Guerra de Succeció. Al segle XIX, sofrí les conseqüències de la Guerra del Francès, per la seva proximitat a la ciutat de Lleida. Qui ha deixat una empremta important tant en la història com en la vida dels bellvissencs és el Canal dUrgell. Val a dir que antigament Bellvís era de secà i les vinyes substituïen a tots els arbres fruiters que avui emplenen el seu terme. Daquí en podem deduir el perquè de lescut de la vila, representat per un cabrer de raïm. Així doncs, cap al 1862 laigua va començar a arribar a tots els camps que fins llavors havien estat de secà gràcies a lenginyer Domingo Cardenal el qual va ser lartífex de la construcció dels Canals dUrgell, lobra hidràulica més important de lèpoca. La gent de Bellvís, és a dir els bellvissencs i bellvissenques, antigament estaven lligats al camp i el pas cíclic del temps , que marcava el ritme de vida dels habitants de la vila. Tot i que avui en dia, lagricultura encara tingui un paper important, les costums han canviat i les noves generacions shan decantat pel sector de serveis i han defugit de la terra i de les seves obligacions. Tot i això, Bellvís no perd la seva ànima de poble i lolor dels camps i la fruita a lestiu. Però el poble encara quarda en la memòria un altre protagonista que, a partir de 1.905, va començar a formar part del paisatge i de les vides de tots els bellvissencs i bellvissenques, i va ser lexponent del desenvolupament econòmic de la població fins als anys 50; és sense cap mena de dubte: el Carrilet. Aquest trenquet estava projectat per a transportar la remolatxa a la Sucrera de Menàrguens i enllaçava Mollerussa, El Palau dAnglesola, el Poal, Bellvís, Térmens, Menàrguens, Vallfogona de Balaguer i Balaguer. Més endavant també va començar a portar passatgers, cosa molt avantatjosa en aquells temps en què hi havia pocs mitjans de transport. Però el cultiu de la remolatxa va decaure amb el temps i els cereals, lalfals i el panís van agafar protagonisme. Degut a això i a la manca de passatgers que ja es decantaven pels autobusos, el Carrilet va desaparèixer . Però no del tot, perquè si llavors transportava persones i remolatxa, avui, en forma de revista bimensual, porta a casa de tots els de Bellvís: les notícies, les anècdotes, les fotografies, les festes, les tradicions i tot allò que dona nom i vida la poble. Des de llavors fins ara, leconomia ha evolucionat i amb ella també el nostre poble. Bellvís, continua sent agrícola però està desenvolupant un sector de serveis força important que aviat anirà agafant forma de polígon industrial i permetrà créixer el poble.

Antic Santuari-Convent de les Sogues

Foto

Una tradició que ha passat de generació en generació i que sens dubte forma part i dóna sentit a una part de la història de Bellvís, és laparició de la Mare de Déu de les Sogues el 26 d'octubre de lany 1.190. Des daleshores la història entre el pagès de Sidamon Joan Amorós i laparició de la Mare de Déu de les Sogues, avui patrona del Pla dUrgell i del municipi, passa de pares a fills i es coneguda per petits i grans. La història explica que, Joan Amorós, pagès de Sidamon, va invocar la Verge quan Ell i la mula carregada de farina, caigueren al fons del bassal de la Font del Prat de Bellvís, una nit de gran tempesta. Una vegada salvats, la Mare de Déu li demanà que el poble li fes un Santuari; i perquè el creguessin li deixà la seva mà lluminosament marcada a la cara. Allí on passà tota la història, els de Bellvís, hi van alçar una capella, coneguda per tothom amb el nom del Miracle i que ha estat centre de veneració de tota la comarca. Fins i tot diuen, que als aplecs i pelegrinatges que shi celebraven des de 1.547, hi acudien gent de 40 municipis de diferents comarques, pregant a déu per la pluja o buscant remei per les malalties. Prop del Miracle, al camí de Balaguer, li construïren el Santuari, i tot l'Urgell hi treballà. Aprofitaren les pedres del vell Castell de Sagàs, entre les quals hi trobaren una petita Imatge de la Mare de Déu. Fou inaugurat pel Bisbe d'Urgell Arnau de Preixens, el qual posà el nom de "Mare de Déu de les Sogues" a la Imatge trobada, en record de les sogues tallades per descarregar la mula caiguda i ajuntades de nou per Ella per tornar a lligar els sacs de farina. És testimoni de tota aquesta història un Pilaret de pedra, que encara es conserva dret després de 8 segles, alçat vora el camí de Balaguer, a uns cent passos del "Miracle", i que ens indica el lloc on els dos dialogaren. El Santuari, però, després de la desamortització dels convents de lany 1.835, va quedar desert per molt temps en no comprar-lo ningú a causa del cost elevat que li posà el Govern. Així doncs, els anys passaren i labandó va ser notable fins que loctubre del 1.977, un grup de voluntaris van decidir de tornar a recuperar aquella història soterrada i a poc a poc i fins al dia davui, el Patronat del Casal de la Mare de Déu de les Sogues vetlla per la conservació dun lloc emblemàtic com és el Tossal de les Sogues i obre les portes a tothom.

Església Parroquial

Foto

Bellvís inicià la construcció del seu temple parroquial, d'estil neoclàssic, a principis del segle XIX. És d'admirar com superant tota mena d'entrebancs entre ells, la guerra de la Independència, es pogué donar per acabada a mitjans del mateix segle. Tots els fidels hi col·laboraren i a excepció del transport del guix, procedent de l'Assentiu, i de la pedra, que portaven d'Arbeca, tots els altres treballs, no professionals, es feren gràcies al voluntariat de tots els veïns. Recent acabada l'obra del temple, Bellvís sobrevisqué una gran contrarietat: les lleis sectàries que acabaren amb el Convent Trinitari de "Les Sogues" i amb la marxa de la comunitat religiosa, deixant com a conseqüència immediata la necessitat de traslladar a l'església de Bellvís la venerada imatge de la Mare de Déu de les Sogues. Bellvís no restà indiferent ni pretengué una solució provisional, sinó que va resoldre ampliar el seu nou temple parroquial construint, amb fonaments propis, un magnífic cambril, on les generacions futures de bellvisencs i bellvisenques i devots de la Plana puguessin venerar la seva patrona: la Verge de les Sogues. Més recentment es restaurà el seu temple dels desperfectes que sofrí durant la revolució del 36. En són testimoni l'ornamentació del seu Cambril, el retaule de l'altar major, la Capella del Santíssim, la pintura de tot el temple, així com d'altres reformes i embelliments que són un palès testimoni d'un poble que estima la seva història i guarda amb fidelitat les seves arrels i tradicions.

Obres de reforma de l'Església

Foto

1964. Pintar l'església parroquial A mitjans de setembre de l'any 1964 s'inicià per primera vegada el pintat de les parets del temple parroquial. L'obra fou encomanada a la Comissió d'Art Sacre de Barcelona, que presidia el Dr. Camprobí. Per estudiar el projecte in situ, fou enviat a Bellvís l'aparellador Sr. Jordi Cantó; l'execució de la pintura, al pintor Modest Batlle, de Barcelona. L'obra s'iniciava a mitjans de setembre i es donà per acabada el deia 20 de desembre del mateix any. Junt amb la pintura s'obriren els finestrals laterals i es reformà el rossetó, encomanant a la casa Oriach de Barcelona la construcció dels corresponents vitralls. Es obra també del Sr. Cantó els signes i la inscripció dels 15 misteris del Rosari que rodeja el sostre de les tres naus del temple. El cost total de l'obra fou de 506.245 ptes. 1965. Pila Baptismal Fou un donatiu de la Sra. Anita Camps i Capdevila. La dissenyà el Sr. Jordi Cantó de l'agrupació d'Art Sacre de Barcelona. 1968. Capella del Miracle El mes de juny de l'any 1968 s'inicià l'obra de reparació de la Capella del Miracle i s'acabà a finals del mateix any. Com a solució d'emergència, s'alçaren dos contraforts per apuntalar els angles posteriors de la capella; però amb el curs dels anys l'acció corrosible del salobre els anava fent ineficaços de tal manera que fins els mateixos fonaments, en aquells angles, es trobaven molt deteriorats. Es van reforçar amb formigó, tela asfàltica i amb materials anti-humitat; com també les parets, revestint-se la seva part baixa -interior i exterior- amb pedra apropiada, que pel seu exterior cedí gratuïtament el Sr. Ramon Valentines de Bellcaire i pel seu interior foren portades de La Panadella. El seu cost fou de 143.966 ptes. Cal fer notar que acabada la reparació de la Capella, la Cooperativa Agrària "Verge de les Sogues", de Bellvís, costejà e! pintat interior i exterior de la Capella. 1970. Capella del Santíssim El dia 5 de juny de l'any 1970, festa del Sagrat Cor de Jesús, feta l'exposició solemne i celebrat el mes del Sagrat Cor, es traslladà processionalment el Santíssim de l'Altar Major al sagrari de la nova Capella, celebrant la Santa Missa en el seu altar que, degudament facultat pel Sr. Bisbe havia sigut consagrat pel Sr. Ecònom. La capella ocupa el lloc del que era la sagristia vella; essent necessari obrir la seva entrada principal en la part que la comunica amb la corresponent nau lateral del temple. El cost total de l'obra sumà la quantitat de 136.799 ptes. 1973. Electrificació de les campanes Es procedí a l'electrificació de les mateixes l'any 1973. El seu cost fou de 74.984 ptes. 1992. Teulada L'any 1992 s'hagué d'arranjar la teulada. La major part de l'emvigat es trobava assetjat de tèrmics i notòriament malmès, cosa que feia més urgent la reparació. També el cimbori del campanar amenaçava desplomar-se. Tota aquesta obra d'envergadura, fou costejada per aportacions de l'Ajuntament, dels fidels i una bona subvenció de la Generalitat. El cost total fou de 6.301.732 ptes. 1994. Calefacció El mes de febrer de 1994 s'inicià la instal·lació de la calefacció. Oferí fortes dificultats. El Hoc idoni per la caldera era sota el Cambril, a un nivell de més de dos metres per sota el pis de l'Església. Això obligà a fer un túnel per davall de l'altar al llarg del presbiteri i seguir per la superfície de l'església fins a establir les reixes de sortida i de retorn de l'aire El cost total de l'obra fou de 3.570.590 ptes. 1998. Pintar el temple parroquial En reunió ordinària del Consell de Pastoral de la Parròquia reunit el 2 de setembre de 1998, presentat per la Comissió d'economia, es projecta pintar de nou l'església. S'aprova per unanimitat i s'encarrega a la mateixa Comissió de fer les gestions pertinents a fi de concretar l'empresa que ho portarà a terme junt amb la remodelació de la il·luminació. Després de feta la consulta de pressupostos es decideix encarregar l'obra de la pintura a Jesús Alzúria de Binefar i el de la il·luminació a Joan Torrent de Bellvís. Dirigeix les obres la decoradora Benita Arbelaiz de Sant Sebastià. S'inicien les obres de neteja de cornisses, pintura i il·luminació el 14 de setembre i finalitzen el 10 d'octubre. El dia 26 d'Octubre, festivitat de la Mare de Déu de les Sogues, Festa Major, se'n fa la inauguració oficial amb la presència del Sr. Bisbe d'Urgell, Joan Marti Alanis. El cost total de l'obra és de 3.798.333 ptes. S'ha finançat totalment amb aportacions dels fidels. 2000. Reforma total de la capella del Santíssim Aquest any 2000 es feu una reforma a fons d'aquesta capella habilitant-la per la pregària personal i comunitària dins el caliu de la intimitat i que invités al silenci i al recolliment. Es cobrir tot el sòl amb Sisal, parets i sostre amb parquet; baixant el nivell d'alçada i establint una il·luminació nova i pintura a tota ella. EI cost total puja a 2.247.152 ptes. S'inaugurà per Pasqua.

1 · 2 ...   »
Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web